En el marc de l’Estratègia Europea per al Plàstic, la Comissió Europea s’ha compromès a augmentar les mesures ja existents en els Estats membres de la UE per solucionar el problema dels residus plàstics al mar. El 43% de tots els residus que contaminen els nostres mars procedeix de 10 tipus d’articles de plàstic d’un sol ús, com per exemple:
- Envasos de menjar
- Gots i tapes de plàstic
- Bastonets de cotó
- Coberts
- Globus
- Paquets i embolcalls
- Ampolles
- Bosses
Aquests objectes solen acabar a la natura un cop utilitzats, i sovint apareixen a les platges o es queden submergits als oceans. Són residus que tenen un impacte molt negatiu sobre els ecosistemes, la biodiversitat i fins i tot sobre la salut humana. Per lluitar contra aquesta situació, la UE ha establert un objectiu de reducció del 30% d’aquest tipus de residus, amb una sèrie de mesures contra l’ús d’aquests plàstics.
L‘opinió pública és sensible a l’impacte mediambiental dels plàstics, així que certes mesures es preveu que poden produir resultats immediats i comptar amb l’aprovació del públic:
A) Substitució de plàstics d’un sol ús per solucions reutilitzables, com les típiques “carmanyoles” i “tuppers”.
Son molts els comerciants que darrerament es troben que els seus clients comencen a arribar a la botiga amb aquests envasos de casa. La iniciativa és de gran voluntat per part del consumidor, i obviament és de lliure elecció. Però cal tenir molt en compte que incorporem un perill nou al cicle de consum dels aliments: la contaminació que poden portar aquests envasos casolans que no pasen cap tipus de control professional.
Sí, és tendència, però… està preparat el consumidor per fer servir aquesta opció? Higiènicament és la opció més adequada? Hauriem de ser nosaltres qui asumim facilitar un aprenentage al consumidor sobre com evitar aquests riscos? O qui ho ha de fer?
B) Substitució de plàstics per envasos fabricats amb diversos materials naturals (compostables), alternatius (degradables) i no tractats.
En aquest camp cal destacar que els envasos que contenen un sol material són reciclables 100% (monomaterials). És a dir, que no estiguin complexats, (enganxades diferents capes de material). Envasos com les terrines o envasos de PET, OPS, PP, etc.. les safates de poliestirè expandit, conegut com “porex” i/o les conegudes com BIO-porex també són reciclables 100% ja que no ha de separar-se el material per reciclar. A més a més, podem assegurar que el BIO-porex es degrada amb més celeritat que el poliestirè convencional.
En definitiva, la tendència actual al sector alimentari és envasar en monomaterial deixant de banda els materials duplos, tricapes i altres, principalment perquè els mateixos puguin reciclar-se (economia circular) i utlitzar materials que es degradin més aviat que el plàstic convencional.
Els materials a utilitzar han de ser preferiblement compostables i com a mínim biodegradables, i que per al fons marí o l’ecosistema no siguin tan nocius com si ho és el plàstic comú, que té una llarga vida per descomposar-se.
