Els ous han estat reconeguts com una font inesgotable de proteïnes durant molts anys, ja que contenen la proteïna de més qualitat disponible de manera natural. No obstant això, els beneficis de menjar ous són molt més amplis que els que aporta la proteïna sola, ja que són una font saludable i sostenible de nutrients essencials necessaris per a totes les etapes de la vida.

Què conté l’ou

  • Aporten 14 nutrients essencials, incloses les vitamines A, B i E, així com àcid fòlic, ferro i zinc.
  • Es denominen “les píndoles de vitamines”.
  • Proporcionen una de les quantitats més altes de pujol, un nutrient que sovint es consumeix poc, però és fonamental per al desenvolupament neurocognitiu i la salut durant tota la vida.
  • Vitamina D, clau per enfortir els ossos i tindre dents sanes.

 

Per a una dieta saludable

No obstant això, no són només els beneficis substancials per a la salut els que fan que els ous siguen un excel·lent aliment per a mantenir una dieta saludable. Els ous també es produeixen de manera sostenible, la qual cosa els converteix en una excel·lent opció per a alimentar a la població mundial creixent.

Els ous es consideren una font de proteïnes de baix impacte ambiental a causa de la millora de l’eficiència i a les millores contínues aplicades tant en la granja com en la cadena de subministrament de l’ou.

L’ou ofereix avantatges únics en la nostra dieta i juga un paper valuós per cobrir les necessitats d’alimentació de la població mundial creixent. La celebració del Dia Mundial de l’Ou el divendres, 9 d’octubre, ens permet recordar els innombrables beneficis que ens aporten els ous.

 

 

Dia Mundial de l’Ou: segon divendres d’Octubre

El Dia Mundial de l’Ou es va establir a Viena en 1996 per a crear consciència sobre els beneficis dels ous i la seva importància en la nutrició humana. L’esdeveniment se celebra en nombrosos països de tot el món en els quals es difon la importància d’aquest aliment.

A Espanya l’Institut d’Estudis de l’Ou celebra aquest dia cada any amb l’acte de lliurament del Premi a la Investigació i el Guardó d’Or.

Sabeu que….

Des de la Federació Avícola Catalana celebrem el Dia Mundial de l’Ou distingint sis especialitats elaborades amb ous que són autèntics referents a les seves respectives cultures i que, de vegades, traspassen les fronteres polítiques i socials creant lligams entre pobles molt diversos.

Shaksuka

El Shaksuka és un plat que s’elabora amb ous escalfats en una salsa a base de tomàquet. El seu nom prové de l’àrab i significa “barreja”. Es creu originari del Iemen o de l’Imperi Otomà i ha perviscut a la cuina d’un bon nombre de cultures estant present, amb variacions, als pobles del Magreb i de l’Orient Mitjà. És una especialitat compartida per les cultures d’origen àrab i pel poble jueu, essent un dels plats més populars de la seva cuina.

Full English Breakfast 

Un dels llegats més importants de l’imperi britànic és el seu desdejuni, que els anglesos van exportar com a part de la cultura anglosaxona. Des dels Estats Units fins a Austràlia, un esmorzar no és tal si no conté una generosa ració d’ous, escalfats, remenats, passats per aigua o ferrats. Tal és el valor que aquesta cultura dona a l’ou com a aliment imprescindible per al primer –i més abundant– àpat del dia.

Ous dels cent anys 

Qui hagi tastat mai els ous dels cent anys xinesos de ben segur no oblidarà mai l’experiència. Sense dubte, aquesta especialitat, que també s’anomena ous centenaris és un aliment amb gust adquirit. És originari de la Xina i s’elabora amb ous d’ànec, pollastre o guatlla que es conserven en una barreja d’argila, cendra, sal, calç viva i closques d’arròs durant un període de temps que pot anar de diverses setmanes a uns quants mesos. Aquesta tècnica, que es va crear per a preservar els ous durant les èpoques d’abundància, produeix canvis en la textura, el color i l’aroma de l’ou, que adquireix un gust intens i molt particular. Els ous dels cent anys es consideren una menja molt especial a la Xina, sovint són el primer plat dels banquets de noces i a les cases s’ofereixen als convidats com a forma d’afalac, especialment durant l’Any Nou xinès.

Truita de patates

Amb ceba o sense ceba, la truita de patata és un referent de la cuina d’Espanya i un dels seus plats més coneguts internacionalment, amb el nom de tortilla española. Per a ser tan famosa, és una especialitat relativament moderna que s’elabora amb un ingredient del Nou Món, la patata. El seu origen se situa a la població extremenya de Villanueva de la Serena, on a finals del segle XVIII es preparava una barreja d’ou i patates com a aliment econòmic i nutritiu per a combatre la fam que es patia a Europa en aquella època. Avui, la truita de patata està introduïda a tot Espanya i és l’especialitat estrella de les tapes en els bars, dels pícnics en família i dels àpats informals.

Doro wat

El plat nacional d’Etiòpia és un estofat picant de pollastre i ous durs que s’anomena doro wat. El seu origen és molt antic i també està present en gran part de la banya d’Àfrica, bressol de la Humanitat. En el cas d’Etiòpia, aquesta especialitat té un caràcter transversal, ja que gairebé totes les tribus i religions l’han incorporat a la seva cuina i els seus costums. El doro wat es menja sovint en el dia a dia de forma comunal, normalment en dies festius i els cristians el fan sempre per Setmana Santa, per a trencar el dejuni de la Quaresma.

Tamagoyaki

La capsa Bento és el nom que rep la carmanyola que els japonesos porten cada dia a la feina i a l’escola amb el seu dinar, i que és famosa internacionalment per les sofisticades elaboracions i la delicadesa i originalitat amb què s’hi disposen els aliments. Un element que no sol faltar a les capses Bento és la tradicional truita japonesa, el tamagoyaki, similar a la truita francesa i que pot ser salada o dolça. Es couen els ous batuts fent una fina làmina en una paella rectangular i abans d’enretirar-la s’enrotlla formant un cilindre aplanat. Un cop feta es talla en porcions iguals. A més de formar part de les combinacions de les capses Bento, també se’n fa sushi, utilitzant-se de la mateixa manera que els filets de peix en els nigi