Importància d’una dieta variada i equilibrada

Share on facebook
Share on whatsapp
Share on twitter
Share on linkedin

 

 

Seguir una dieta vegetariana s’ha convertit en un corrent molt popular en les societats occidentals. Al nostre país no existeixen dades oficials del nombre total de vegetarians, només l’estudi ENIDE (Enquesta Nacional d’Ingesta Dietètica Espanyola) realitzat per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) en 2001, va determinar que només el 1,5% dels enquestats no menjava carn ni peix  [1].

De forma fàcilment accessible i ràpida es pot consultar informació en internet sobre la pràctica del *vegetarianismo. No obstant això, aquesta no sempre és fiable ja que moltes webs divulgatives contenen informació de dubtosa veracitat al no aportar referències bibliogràfiques. Això, unit al fet que actualment no existeixen per part d’organismes oficials dades actuals sobre la pràctica vegetariana o vegana en la població espanyola ni guies exclusives d’aquesta mena d’alimentació a nivell nacional, fa que encara estiguem lluny de conéixer la completa magnitud de les conseqüències de les dietes restrictives en aliments d’origen animal en l’estat de salut dels qui les segueixen.

Dieta vegetariana i la seva implicació en la salut

Les persones vegetarianes o veganes no consumeixen de manera parcial o total aliments d’origen animal com són la carn, peix, mariscos, ous o lactis ni productes derivats d’aquests [2].

Triar un d’aquests tipus de dieta comporta ‘per se’ l’eliminació d’algun o diversos tipus d’aliments, la qual cosa pot suposar la restricció d’algun nutrient essencial per a l’organisme.

De fet, la pràctica vegetariana pot posar en risc els nivells adequats d’ingesta de macronutrients com les proteïnes, àcids grassos omega-3, micronutrients com ara el ferro, zinc, iode i vitamines com la vitamina D i la vitamina B12 [3].

Repercussió dels nutrients en la salut mental i el desenvolupament cognitiu

Els estudis a nivell nutricional que parlen sobre els avantatges i les limitacions de seguir una dieta vegetariana o vegana són nombrosos i estesos dins de la comunitat científica. No obstant això, els efectes de les restriccions d’uns certs aliments i la seva relació amb les malalties mentals són encara escassos i amb resultats sovint contradictoris [4].

La mítica frase de “som el que mengem” cobra sentit tant si parlem del nostre benestar físic com del mental.  La falta d’alguns nutrients (àcids grassos essencials, el ferro, el folat, la vitamina B12, el seleni o el calci) s’ha relacionat amb la depressió, la demència i la falta de concentració [5]. Molts d’ells com el ferro, el seleni i la vitamina B12, són nutrients que trobem en la carn i la seua exclusió de la dieta podria portar a la falta d’aquests.

Concretament, la vitamina B12 (o cobalamina) ha sigut objecte de nombroses investigacions per els símptomes neuropsiquiàtrics associats al seu dèficit.  Aquest micronutrient és una vitamina hidrosoluble produïda per bacteris anaerobis que s’obté a través de la dieta en consumir aliments d’origen animal (carns, peixos, ous, llets i derivats). [6].

La vitamina B12, entre altres funcions, forma part de les rutes metabòliques per a sintetitzar uns certs neurotransmissors que són els responsables de modular l’estat anímic. La hipovitaminosis de B12 i la seva relació amb la deterioració cognitiva ha sigut font de nombrosos estudis i sembla existir associació entre nivells baix de vitamina B12 i la demència i el risc de depressió tardana en gent gran. Per tant, la exclusió de la dieta de productes d’origen animal com la carn, pot suposar nivells baixos d’aquesta vitamina amb els riscos que això comporta.

Un altre dels nutrients relacionats amb el desenvolupament cognitiu és la colina. És un nutrient essencial que forma part de les vitamines hidrosolubles del grup B i la seua ingesta és important en totes les etapes de la vida, especialment en l’etapa perinatal, ja que és necessària per a el desenvolupament cognitiu i la prevenció de defecte del tub neural. També en adults majors i ancians on la seua ingesta s’ha associat a un millor rendiment en les funcions cognitives i menor incidència de demència. Malgrat la seua importància, la majoria de la població no compleix amb les ingestes adequades d’aquest nutrient. El pujol la podem trobar en les carns, ous i lactis, per la qual cosa disminuir o excloure aquests grups de la dieta afecta directament a la ingesta d’aquest nutrient [7].

 

Exclusió de la carn en la dieta i salut mental

Com ja hem comentat, la manera d’alimentar-nos sembla ser un dels determinants que afecta l’aparició de diverses malalties. Un exemple clar es posa de manifest en una investigació realitzada en 2015 en 40 països. Aquest estudi de cohorts va concloure que els individus que portaven dietes amb alt consum de vegetals i fruita seca, peix, moderat consum d’alcohol i baixes en carns roges comportava una disminució de deterioració cognitiva [8].

Altres investigacions han anat encaminades a intentar relacionar la dieta vegetariana amb la depressió i l’ansietat. Un exemple d’això el van aportar *Hibbeln i col., que en 2018 van dur a terme un estudi en adults de sexe masculí per a determinar si existia relació entre la dieta vegetariana i els símptomes depressius. Les conclusions van revelar que aquells que portaven una dieta vegetariana patien majors símptomes depressius i que això podria deure’s a les deficiències nutricionals del ferro i la vitamina B12. [9].

En relació a això últim es va publicar a finals d’abril de 2020 una revisió sistemàtica de 18 estudis que va analitzar la relació entre menjar i no menjar carn i la salut mental. La majoria dels estudis, i especialment els de major qualitat científica van demostrar que l‘abstenció de carn estava associada amb un pitjor estat de salut mental i tenien taxes significativament més altes o risc de depressió, ansietat i/o conductes d’autolesió [10].

Importància d’una dieta variada i equilibrada

Cal no oblidar que a l’hora de avaluar el contingut dels estudis s’ha de ser cautelós ja que a part de l’estat nutricional, s’ha de tindre en compte que els determinants psicològics i els aspectes sociodemogràfics podrien no ser iguals entre vegetarians i omnívors i que aquests podrien influir en el risc de l’aparició de malalties mentals [11].

Encara que fan falta més estudis que reforcen aquestes associacions entre la dieta vegetariana i la salut mental, es recomana seguir una dieta variada i equilibrada que incloga tots els grups d’aliments, inclosa la carn ja que ens aportarà tots els nutrients que necessitem i així evitarem dèficits amb els riscos que això suposa. En el cas d’optar per una dieta restrictiva, s’aconsella que es consulte amb un professional de la salut per a establir una dieta adequada i valorar la necessitat de suplementació de nutrients, i així previndre les possibles deficiències nutricionals.

 

Article extret de CarneySalud.com


[1]Santana Vega C., Carbajo Ferreira A,J. (2016). Dieta vegetariana. Beneficios y riesgos nutricionales. Act Pediatr Aten Prim;9(4):161-7

[2]Asociación Madrileña de Pediatria de Atención Primaria (AMPap). Dietas especiales. Guías de actuación conjunta Pediatría Primaria-Especializada. 2017. Disponible en: http://www.ampap.es/wp-content/uploads/2017/04/2017_GastroSur_DietasEspeciales.pdf

[3] Rojas Allende D, Figueras Díaz F, Durán Agüero S. (2017). Ventajas y desventajas nutricionales de ser vegano o vegetariano.Rev. chil. nutr. vol.44 no.3 Disponible en: http://dx.doi.org/10.4067/s0717-75182017000300218 

[4] Michalak et al. (2012). International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity. 9:67 http://www.ijbnpa.org/content/9/1/67

[5] Celorio Fries G.A., Mota López M. A. (2016). Salud mental y nutrición: una revisión sistemática.  Disponible en: https://www.codem.es/

[6] Vargas-Upegui CD, Noreña-Rengifo BD. Déficit de vitamina B12 en la práctica psiquiátrica. Iatreia. 2017 Oct-Dic;30(4):391-403. DOI 10.17533/udea.iatreia.v30n4a04

[7] López-Sobaler AM, Lorenzo-Mora AM, Salas-González MD, Peral-Suárez Á, Aparicio A, Ortega RM.

Importancia de la colina en la función cognitiva. Nutr Hosp. 2020;37(N.º Extra 2):18-23. DOI: http://dx.doi.org/10.20960/nh.03351

[8] Smyth A; Dehghan M; O’Donnell M; Anderson C; Teo K; Gao P et al. Healthy eating and reduced risk of cognitive decline. A cohort from 40 countries. American Academy of Neurology. 2015; 84: 2258-2265

[9] Hibbeln, J. R., Northstone, K., Evans, J., & Golding, J. (2018). Vegetarian diets and depressive symptoms among men. Journal of affective disorders, 225, 13–17. Disponible en: https://doi.org/10.1016/j.jad.2017.07.051

[10] Dobersek U., Wy G., Adkins J., Altmeyer S., Krout K., Lavie C.J., Archer E. (2020). Meat and mental health: a systematic review of meat abstention and depression, anxiety, and related phenomena. Critical Reviews in Food Science and Nutrition, DOI: 10.1080/10408398.2020.1741505

[11] Michalak, J., Zhang, X.C. & Jacobi, F. (2012). Vegetarian diet and mental disorders: results from a representative community survey. Int J Behav Nutr Phys Act 9, 67. https://doi.org/10.1186/1479-5868-9-67

Comentaris

Accede con tu cuenta de Agremiado
Accedeix amb el teu compte d'Agremiat
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Más información
Privacidad