Tradició i representativitat

Des del Gremi de Carnissers, Xarcuters i Aviram volem posar en valor el fet de formar part de la cultura de Catalunya i de tenir un fons documental que ens permet argumentar la defensa del sector davant les institucions i de les diferents informacions que puguin afectar-li. Per aquest motiu donem a conèixer aquest fons document que ampliem aquest mateix web.

Consulta els articles sobre la història del fons documental del Gremi, elaborats per la Dra. Isabel Boj i Cullell. Professora Associada Facultat d’Educació UB. Grup d’Investigació DIDPATRI.

L’Ajuntament garantia l’abastiment de carn a la ciutat de Barcelona.

Com ja hem anat explicant en diversos articles, el patrimoni documental del Gremi de Carnissers de Barcelona ens mostra una i una altra vegada que l’ajuntament garantia l’abastiment de carn per al consum dels ciutadans i vetllava perquè el bestiar hi entrés viu. Aquest fet obligava a tenir escorxadors dins les muralles.

Sabem que hi va haver diversos escorxadors al llarg de la història. Des del primer terç del segle XVIII, l’escorxador estava situat al costat de la sortida del Rec Comtal, tocant a la muralla de mar, al costat de la Torre de Santa Marta. A l’Arxiu Històric de la Ciutat hi ha un plànol datat del 1715 en el que es veu un sector de les muralles de Barcelona, el monestir de Santa Clara, el baluard de Llevant, la Muralla de Mar, les Torres de les muralles, a Torre de Sant Joan i torres de Sant Daniel.

> Llegir més <

Les antigues carnisseries de Barcelona a través del fons documental del Gremi de Carnissers. La riquesa de l’arxiu documental del Gremi.

El Gremi de Carnissers de Barcelona presenta un conjunt de documents del seu fons que ens proporcionen informació de primer ordre de la tasca dels carnissers a la Ciutat Comtal al llarg dels segles XVII-XVIII i XIX. Són tantes les dades que es poden extreure d’aquesta documentació que cal processar-la poc a poc per poder interpretar-la.

En aquesta ocasió volem aprofundir en una crida del 31 de març de 1804 que ens ofereix informació de diferent ordre. En primer lloc, s’estableixen els preus de la lliura carnissera, concretament els preus del moltó i de la vedella que veiem que era la carn més cara, del boc i l’ovella que no ho era tant, i del bou i la vaca, que era la més econòmica.

> Llegir més <

El nostre fons documental ens ajuda a entendre la història més actual. Els documents del Gremi són un mirall de la realitat política.

Una mirada aprofundida al fons documental del Gremi de Carnissers de Barcelona, ens pot donar referents que ens ajudin a entendre els difícils temps que corren.

La majoria dels textos que conserva el fons estan escrits en llengua castellana. Això s’explica pel fet que el gruix de la documentació fou escrita ben entrat el segle XVIII, després que el Decret de Nova Planta de Felip V (1714) implantés en l’administració l’ús exclusiu del castellà. Durant la II República que el català fou reintroduït de nou en tots els àmbits de la vida cultural, econòmica, social i també l’administrativa.

> Llegir més <

Les creences religioses en el guariment de les malalties animals. Accions que es prenien quan hi havia una epidèmia.

A principis d’any se celebra la cavalcada dels Tres Tombs, en la que es treuen al carrer els animals domèstics que són beneïts després d’un recorregut pels carrers de la ciutat. A Barcelona, la primera processó coneguda fou el 1826, però és probable que es tracti d’una tradició més antiga. Sabem que al segle XIV al costat de la porta principal de la ciutat, la que coincidia amb l’antic traçat de la Via Augusta, s’hi construïren un convent i una església sota l’advocació de Sant Antoni.

> Llegir més <

Barcelona, un centre comercial de primer ordre. Durant el segel XVIII era una gran ciutat que garantia el dret a disposar de tot el necessari per alimentar-se.

A mitjans del segle XVIII Barcelona era una ciutat modesta en mides però amb una gran activitat econòmica que portava a un creixement constant de la demografia.

L’interior del recinte emmurallat no podia créixer més, per aquest motiu bona part de la població es va establir a l’exterior de les grans muralles que tancaven la ciutat.

Els portals de la ciutat no només eren espais d’entrada i sortida, sinó que també esdevenien llocs de control, pels que s’establia l’entrada o sortida de productes de consum alimentari però també altres de primera necessitat com la llenya, la palla o la neu.

> Llegir més <

Nou document del segre XVII pel subministrament de carn. Aquest és un dels documents més antics del fons documental trobat al gremi.

En aquesta ocasió volem aprofundir en un dels documents més antics del fons documental del Gremi de Carnissers de Barcelona. Es tracta d’un document del segle XVII de data indeterminada.

Tanmateix, per la tipografia, el tipus de paper i l’escut de la ciutat es pot atribuir al primer quart del segle XVII. Ja de bon començament ens crida l’atenció la caplletra (primera lletra), una A d’un cos molt superior a la resta del text, ornamentada i flanquejada per dos personatges a banda i banda.

El fet de ressaltar la primera lletra del paràgraf o del text, era una tradició nascuda en els escriptoris dels monestirs de l’època medieval que tenia la finalitat de decorar i, fins i tot il·lustrar la primera pàgina del document. Aquest costum es perllongà en els segles fins el segle XVII, fins i tot després de l’aparició de la impremta i s’estengué a tota mena de documentació.

> Llegir més <